1. Aquesta glossa ens pot permetre generalitzar i arribar a entendre el tipus de món que volien els noucentistes. Com seria aquest món? Seria un món on cultural i polític on el mes important seria la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat.
S'oposaria a aquests moviments amb una exigència intervencionista en els afers públics , un renovat espiritualisme, i una major importància de la voluntat en contra de la dada més empírica.
Es valoraria mes la intel·ligència que la sensibilitat.
2. Ors critica negativament un tipus de literatura que havia començat pocs anys abans:
a. S'està referint a obres escrites per autors modernistes o noucentistes? Com se solia anomenar la tendència literària al·ludida. Modernisme.
b. La literatura esmentada presentava una natura salvatge, agresta o una natura dominada i a la mesura de l'home? Per què no era del gust de la majoria de noucentistes? Natura salvatge. perquè alguna gent era supersticiosa, viciada per la literatura, aficionada a la muntanya. Peró també la muntanya es un instrument maligne, causant de malventures ja que els homes volen combatre contra ell. Omplen les muntanyes de camins i amb arquitectura contra les llaus ja que el confort de l'energia humana farà que siguin esclavitzades.
divendres, 26 de febrer del 2010
dilluns, 22 de febrer del 2010
L'exercici
2- Indica les errades (tipogràfiques, de puntuació i d’expressió) que observis en aquest fragment d’un treball sobre Antoni Gaudí:
Antoni Gaudí i Cornet
(Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852—Barcelona, 1926). És un dels arquitectes més rellevants que ha donat Catalunya i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.
Nascut en una família de calderers sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions; des de la infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura de la qualli atreien les formes, els colors i la geometria.
El 1870 anà a Barcelona per estudiar arquitectura, no fou un alumne especialment brillant i fins i tot suspengué unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el títol d’arquitecte.
Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes procedents del món eclesiàstic i de la burgesia, que sempre serien els seus principals clients. El 1883 va ser un any cabdal en la vida de Gaudí. Se li encarregà la continuació de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família i va conèixer l’industrial Eusebi Güell que seria el seu millor client i protector-.
D’entre les seves nombroses obre podem destacar Can Vicens, el Capricho de Comillas, el Palau Güell (1886-91), el Palau Episcopal d'Astorga(1887-94), el col·legi de les Teresianes (1888-90), la Casa de los Botines a Lleó, Bellesguard, el Parc Güell, la reforma de Can Batlló, l’església de la Colònia Güell, Can Milà ( la Pedrera ) entre d’altres. A partir del 1918 va decidir que només treballaria en la Sagrada Família, que encara avui continua en construcció, i va deixar plànols, projectes i esbossos. El tramvia, però pel seu aspecte de captaire ningú no va adonar-se que es tractava del egnial arquitecte. Va morir tres dies després i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família.
Antoni Gaudí i Cornet
(Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852—Barcelona, 1926). És un dels arquitectes més rellevants que ha donat Catalunya i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.
Nascut en una família de calderers sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions; des de la infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura de la qualli atreien les formes, els colors i la geometria.
El 1870 anà a Barcelona per estudiar arquitectura, no fou un alumne especialment brillant i fins i tot suspengué unes quantes assignatures. El 1878 va obtenir el títol d’arquitecte.
Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes procedents del món eclesiàstic i de la burgesia, que sempre serien els seus principals clients. El 1883 va ser un any cabdal en la vida de Gaudí. Se li encarregà la continuació de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família i va conèixer l’industrial Eusebi Güell que seria el seu millor client i protector-.
D’entre les seves nombroses obre podem destacar Can Vicens, el Capricho de Comillas, el Palau Güell (1886-91), el Palau Episcopal d'Astorga(1887-94), el col·legi de les Teresianes (1888-90), la Casa de los Botines a Lleó, Bellesguard, el Parc Güell, la reforma de Can Batlló, l’església de la Colònia Güell, Can Milà ( la Pedrera ) entre d’altres. A partir del 1918 va decidir que només treballaria en la Sagrada Família, que encara avui continua en construcció, i va deixar plànols, projectes i esbossos. El tramvia, però pel seu aspecte de captaire ningú no va adonar-se que es tractava del egnial arquitecte. Va morir tres dies després i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)